Residenzas da scrittira, translaziun ed illustraziun
Ellas vegnan a pudair s’organisar a moda independenta en in ambient paschaivel, caracteristic dals vitgs da muntogna, cun enturn il verd da las muntognas ed ina cuminanza da vitg variada e cun bleras purschidas culturalas.
Per las persunas en residenza, che vegnan ad esser sis dapi 2025, vegn ad esser pussaivel da star a Poschiavo durant 4 emnas.
LDSAV porscha, en pli d’alloschi e dunsena, ina gascha da preschientscha tenor quai che vegn purschì da tschellas residenzas en Svizra u a l’ester. Nus proponin ellas er da preschentar lur lavur, sco ch’ellas han pli gugent, en las scolas da la regiun u a la biblioteca da Brusio. Per da quellas scuntradas survegnan ellas la gascha minimala recumandada da l’associaziun litterara AdS.
Auter che quai che capita en bleras residenzas da scrittira e translaziun permetta LDSAV als geniturs che na san betg ir davent senza lur uffants minorens da prender els en residenza. LDSAV gida lura las persunas en residenza che dumandan quai a sa metter en contact cun scolas u structuras per uffants en la regiun.
La perioda previssa per las residenzas va da schaner a december.
Agenda
- Publicaziun da l’appel avant ils 7. d’avrigl 2025
- Candidaturas avant ils 30 da zercladur 2025
- Communicaziun dals:las candidat:as elegid:as suenter ils 31 d’october 2025
Alcune foto dell'appartamento






RESIDENZAS ARTISTICAS – Giasts 2025
Schaner – Faver: Usama Al Shahmani / scriptur
Usama Al Shahmani è naschì dal 1971 a Bagdad ed è creschì si a Qalat Sukar (Nasiriya), el ha studegià lingua e litteratura moderna araba. El ha publitgà trais cudeschs davart la litteratura araba, avant ch’el stoppia bandunar ses pajais per vegnir en Svizra, dal 2002, pervia dad in toc teatral. El translatescha en arab, per exempel Fräulein Stark, da Thomas Hürlimann, Der Islam, da Peter Heine e Über die Religion, da Friedrich Schleiermacher. Ses emprim roman, In der Fremde sprechen die Bäume arabisch, ha survegnì plirs premis ed è vegnì nominà per il Lieblingsbuch des Deutschschweizer Buchhandels.
Avrigl: Steven Wyss / translatur dal franzos al tudestg
Steven Wyss, naschì a Thun il 1992, ha studegià Linguistica applitgada e translaziun a Winterthur e Genevra e Scrittira litterara e translaziun a la HKB da Berna. Il 2021 ha el participà al program Goldschmidt per giuvens translaturs litterars. El viva a Turitg e fa da translatur independent. El ha translatà, per la revista litterara Viceversa Litteratura, insaquants texts da plirs auturs svizzers (dal franzos al tudestg) e duas ovras da C. F. Ramuz.
Matg: Antoine Déprez / illustratur
Antoine Déprez nascha a Lille, en Frantscha, il 1978. El ha studegià arts grafics a Lyon, a l’École Émile Cohl. Il 2002 absolva el il diplom d’illustratur-pictur e fa midada a Lugano. El lavura sco illustratur in plirs roms: ediziun per uffants, pressa, publicitad. Parallel lavura el sco pictur e stgaffescha ovras persunalas e per privat:as. El dat scola d’illustraziun a la SUPSI da Lugano, en il rom communicaziun visuala. Dapi 2006 viva e lavura el a Novaggio.
Zercladur: Malin Widén / illustratura

October – november: Elvira Dones / autura

November – december: Barbara Sauser / translatura
Barbara Sauser, naschida il 1974 a Berna, ha studegià slavistica ed istorgia da la musica a Friburg e Kazan (Russia). Suenter in stage tar la chasa editura Diogenes ha ella lavurà set onns sco lectora e responsabla da la pressa tar Rotpunktverlag a Turitg.
Ella ha translatà, tranter auters, Paolo Cognetti, Paolo Di Stefano e Fabio Pusterla.
Nus engraziai er: Promoziun da la Cultura dal Chantun Grischun, Promoziun da la Cultura da la vischnanca da Poschiavo, Fundaziun Oertli, Fundaziun Göhner e Vassella Energie